SONGS FOR THE BITCH-WITCH WOMEN

Per què el fet de ser dones implica que el que diem es posi en dubte? Des d’una Cassandra que ningú es creu a una Joana d’Arc cremada a la foguera, d’una Cristina de Tir amb la llengua arrencada a una Ana Orantes cremada viva després de denunciar els maltractaments del seu marit en un plató televisiu. Malauradament, no costa gaire trobar exemples de figures femenines ridiculitzades, mutilades o assassinades per haver alçat la veu en un espai tradicionalment dominat pels homes. Diverses cròniques expliquen que, en certs episodis de crema de bruixes, la veu de les dones torturades s’elevava sobre el brogit del foc i podia sentir-se molt després que les flames s’haguessin extingit. Aquesta inquietant veu extracorpòria que es nega a morir és la base d’un concert escènic que s’endinsa en el món d’allò irreverent i monstruós. Perquè les dones sempre hem estat molt a prop dels monstres.

Songs for the bitch-witch women és una peça escènica a cavall entre la performance, la música i el teatre que parteix de la necessitat de trobar una “altra paraula”; una paraula física que ressoni en els nostres cossos, una paraula que recobri el seu sentit primigeni i es desprengui d’eufemismes, un llenguatge que no obeeixi les lògiques del pensament racional. SFTBWW és un concert d’una dona-monstre que es transforma constantment, que és una i que alhora és tots. Un oracle que ens llegeix l’endins, un intent de diluir la línia invisible que separa el jo del tu.