Un home parla en una habitació a una persona mentidera i sense veu. Aquesta és la mare malalta, silenciosa i ara sense consciència aparent. L’home fa anys que la cuida i segurament fa anys que arrossega aquest monòleg entre el seu fill i la seva mare.
L’espectacle explica la història de la comparació entre la malaltia i les cures, entre la vida i la mort en aquella prima frontera on ja no queda clar qui pateix i qui no.