LE CONGRÈS NE MARCHE PAS
FITXA ARTÍSTICA
Intèrprets: Roser Batalla, Joan Esteve, Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Tamara Ndong, Marc Rius, Carles Roig i Júlia Truyol
Veu en off: Pau Masaló
Veu en off en francès: Corentine Sauvetre
Dramatúrgia: Joan Yago
Direcció: Israel Solà
Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas
Vestuari: Albert Pascual
Il·luminació: Rodrigo Ortega Portillo
Espai sonor: Guillem Rodríguez i David Solans
Caracterització: Anna Madaula
Moviment: Vero Cendoya
Traducció i assessorament de fonètica francesa i anglesa: Julia Calzada
Traducció i assessorament de fonètica russa: Gerard Adrover i Yulia Karaganova
Ajudant de direcció: Pau Masaló Ajudant d'escenografia: Alba Paituví
Ajudant de vestuari: Elisabet Rovira Ribas
Assessorament cant coral: Laia Santanach
Cap de producció: Roser Soler
Cap tècnic: Jordi Llunell
Construcció escenografia: Carles Piera
Confecció vestuari: Gustavo Adolfo Tarí
Construcció ninots: Eudald Ferré
Construcció llums prosceni: Pere Sànchez
Pròtesis: David Chapanoff
Estudiants en pràctiques: Leonardo Vicente i Andrés Galián
Fotografia: Sílvia Poch i Sergi Panizo
Enregistrament i teaser: Raquel Barrera
Una coproducció de La Calòrica, Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional
?Agraïments: Cristina Oliver, Xisca Latorre, Demid Goncharov
El ministre Meternich sap que les revolucions han d’aturar-se abans que no comencin. Per això ha convidat als mandataris de Rússia, Anglaterra i Prússia a passar uns dies a Viena. Poc s’imagina que la celebració del congrés atraurà la curiositat de tots el governs del món i que el que havia de ser una reunió senzilla es convertirà en la festa del segle. No és fàcil separar les negociacions territorials dels conflictes amorosos, els debats ideològics de les simples lluites d’ego… Costa saber quan estem celebrant i quan estem fent feina. Mentrestant, el retorn d’un antic enemic ens fa pensar, per un instant, que potser les coses podrien ser d’una altra manera.
Una peça sobre el Congrés de Viena, la fi de l’Antic Règim i la nostra societat capitalista que se celebra a si mateixa a la vora del col·lapse. Una comèdia grandiosa, frívola i, sobretot, rabiosament política.
