LA DONA SENSE COR

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, al Primer Món, un de cada cinc menors pateix abusos sexuals abans de complir els disset anys. Un de cada cinc.

Entre un vint-i-tres i un vint-i-cinc per cent de les nenes i entre un deu i un quinze dels nens.Són diversos els estudis que estableixen que entre el vuitanta i el noranta per cent d’aquests abusos els produeixen membres de l’entorn de confiança de la víctima. En un setanta per cent dels casos els agressors són els mateixos pares o els familiars més propers.

L’abús sexual infantil és un problema de salut pública que requereix atenció especialitzada, però sobretot una presa de consciència urgent per part del conjunt de la societat. Així i tot, encara constitueix un robust tabú cultural. La majoria dels casos no tan sols no arriben a denunciar-se mai, sinó que hi ha un clar patró de negació entre les víctimes.

“La dona sense cor” explora, en forma de thriller psicològic, el mecanisme de transmissió que utilitza l’abús entre les diferents generacions d’una mateixa família. Posarem sota el nostre focus la llavor de la violència intrafamiliar per mirar d’entendre com s’ho fa per germinar i desenvolupar unes arrels les quals, sovint, resulten indetectables i gairebé impossibles de destruir. Seguint la peripècia que ens proposa la peça, entendrem a poc a poc els motors que impulsen la crisi d’identitat en la qual es veu atrapada la protagonista i que ens conduirà fins a un desenllaç, no per temut, menys desolador.