BREU VISITA A LA GOLA DEL LLOP

Sabem que existeix un lloc fosc que ens pot engolir sense pietat. Temem constantment caure-hi i no saber-ne sortir. Ens quedem immòbils per no ensopegar, per salvar-nos. És hora d’ensopegar. És hora que entrem a la gola del llop. No sabem què hi ha al fons d’aquest pou. Prepareu llanternes i canelobres, a partir d’ara la vida serà fosca, però per sort, no solitària. Si algú té por, que faci el senyal. Nosaltres estem aquí per guiar-vos en aquest viatge. No per ser més intel·ligents, o més aptes, o més hàbils. Res està més lluny de la realitat. Només fem de guies perquè tenim la voluntat de ser-ho. I amb això, a vegades, n’hi ha prou.