teNir (sosteNir)

Perquè d’això és del que es tracta:

sostenir un fil, sostenir-lo amunt, sostenir-lo enmig, sostenir-lo en peu,

sostenir passi el que passi, però sostenir. I per això, sostenir un fil, agafar el fil.

El fil com una extensió del cos. El fil com a objecte de pensament, un pensament incorporat. La tela teixida es converteix en un nou espai de pensament, un espai possible en què el cos ha de trobar suports, intersticis, obertures. La tela es teixeix de dins cap a fora. Esdevé una extensió o una altra dimensió del cos que pensa. Però aquí la tela teixida té en compte l'espai al voltant, el viu al voltant. S'exterioritza, es converteix en suport per a la reflexió. El fil es desplega, la bola es buida. El fil va d'un punt a un altre, forma un nus, un angle, s'uneix a un altre fil i després a un altre, i una tela es dibuixa, pren forma a l'interior del cub.

La tela ocupa el cub, l’omple, l'embolcalla per revelar lentament a l'interior un espai lliure en el qual el cos trobarà lloc i es recolzarà, una empremta possible.