TRAVY
Estàs preparat per conèixer a la família Travy?
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina
Direcció: Oriol Pla Solina
Intèrprets: Diana Pla, Oriol Pla, Quimet Pla i Núria Solina
Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau
Il·luminació: Lluís Martí
Espai sonor: Pau Matas
Dramaturgista: Jordi Oriol
Treball de cos: Laia Duran
Cap tècnic i tècnic de llums: Lluís Martí
Tècnic de maquinaria: Antonio del Moral (Tonetti)
Assessoria lingüística: Neus Nogué Serrano
Mobiliari: Pascualín i Tallers Jorba-Miró
Confecció de cortines: Les Godets
Ajudantia de direcció: Jordi Samper
Ajudantia d’escenografia i vestuari: Oriol Nogués
Regidoria i ajudantia de producció: Duna Homedes
Direcció de producció: Josep Domènech
Producció executiva: Clàudia Flores
Màrqueting i comunicació de la companyia: Bitò
Caps tècnics del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez
Màrqueting i comunicació del teatre: Teatre Romea
Col·laboradors en la producció: Teatre Sagarra
Agraïments: Irene Escolar, Jordi Juanet ‘Boni’, Cèlia Rovira, Roser Tintoré i Alvaro Guerrero ‘Alvarito’
Dedicat a: Teatre Tot Terreny, Vesper, al Júnior Duran i a la Viqui
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya
Distribució: Bitò
És una producció de Bitò i la família Pla-SolinaA partir de la producció original del Teatre Lliure
Una família que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure. Un joc entre la vida i el teatre; la mentida i la veritat.
Dos pallassos vells amb poca gràcia. Dos fills perduts en si mateixos, la transgressió de l’art i l’èxit. Una família de joglars que s’entenen més posant-se màscares que mirant-se als ulls. Embrancats en crear un espectacle. L’últim espectacle?
Travy és un homenatge a la mateixa família Pla-Solina (de nom artístic “la Família Travy”) i un (des)encontre entre dos corrents teatrals; per una banda, el clown, el teatre folklòric i popular. Per l’altra, les formes postdramàtiques i meta-teatrals. Exposa dues generacions i dos moments vitals; els que ja veuen el final del camí sense por i els que veuen el principi del mateix amb pànic. En un punt en el que veterans de la companyia ja no tenen idees per fer espectacles i en el qual la filla es rebel·la contra totes les formes artístiques heretades, torna a casa el fill petit per, retornant als orígens, trobar el seu discurs artístic i a si mateix.
