*HIT ME IF I'M PRETTY* O LA PRINCESA MODERNA

HIT ME IF I’M PRETTY o la princesa moderna és un solo performàtic en el qual feminitzo i sexualitzo la figura del príncep de Nicolau Maquiavel i d’Antonio Gramsci interpretant una princesa tan bella com violenta, estimada i temuda, hegemònica i contrahegemònica, que, després d’haver descobert i comprès el món, conèixer l’amor i el sexe, i ser decebuda, humiliada i traïda, torna al seu castell i proclama la sobirania de l’objecte de desig –el seu poder polític i el seu poder de seducció– al servei del partit revolucionari.

A partir del desplegament d’una terminologia militar pròpia, hipotètica, políticament i estèticament imaginada, presento la feminitat com una dimensió històricament determinada, no destinada a la deconstrucció, tampoc, només, a la negació, sinó a la superació mitjançant la seva crítica exposant tot allò socialment associat a “les noies” en dialèctica amb l’apropiació i/o la conquesta de tot allò que no: de la vulnerabilitat a l’agressivitat, del color rosa a la sang de l’enemic vessada en una guerra. Per tant, la meva princesa moderna s’exhibeix presumidament, però també ressentida i conscient del seu rang, del seu tipus, de la seva classe, i de que la violència, com la bellesa, pot arribar a ser un arma d’ofensa i autodefensa legítima contra els abusos que impliquen la mercantilització i la infantilització de sus sentires, sus pensares y sus haceres sota el sistema capitalista.