PARADISE

Kae Tempest reimagina el mite de la llegenda grega de Filoctetes i fusiona temes antics amb sensibilitats modernes per a una potent exposició de camaraderia, lleialtat, traïció i manipulació.

L’obra està localitzada a la costa, on el cor clàssic es redefineix com un grup de persones, incapaces de marxar, que viuen les seves vides en un càmping. Al costat oposat de la platja hi ha una cova on habita l’exsoldat Filoctetes, portant una existència d’ermità, submergit en la seva amargor contra Odisseu i encara guarint les ferides de la seva última batalla, deu anys enrera.

El “paradís” de Tempest és un oxímoron, una illa que ha estat devastada per la guerra civil i les torbonades. Ara serveix com a abocador per als presoners i residus no reciclables de tot el món.

Moreno Bernardi compon una dramatúrgia atemporal i sense especificar la geografia del lloc, i a través d’una estètica de l’abstracció dona valor absolut a la paraula i al seu fenomen teatral; el director construeix una posada en escena inspirada pel formalisme estètic de la bellesa per a allunyar-se del naturalisme, que en el cas del text de Kae Tempest enfocaria la història en un context precís, separant d’aquesta manera la possible empatia que el públic podria viure amb el text i els seus grans enunciats.

Una original proposta escènica sobre el destí i l’aïllament, amb una mirada urgent i ardent cap a la masculinitat, la classe, el colonialisme i el consumisme.

La dramatúrgia de Bernardi s’enfronta a la ferocitat elemental i la precisió formal de la tragèdia clàssica, per a extreure d’ella una cosa completament moderna i immediata; donant a la música i al cant el paper d’angoixa i presagi, a les veus la responsabilitat de recordar com la guerra converteix als éssers humans en màquines de matar i després els fa trossos, amb una composició musical i parlada ritualista, incontrolable i en contínua expansió.