A na Lua li costen coses aparentment senzilles, com ara mirar als ulls de les persones amb qui parla, entendre els dobles sentits del llenguatge i no irritar-se quan hi ha molt de soroll.
Quan va entendre que allò que li succeeix és que és una persona amb TEA (trastorn de l’espectre autista) i, sobretot, quan ho va explicar als seus companys i companyes de classe, es va llevar un pes de sobre.
Però ara, gairebé a punt d’acabar la Primària i de passar a l’institut, s’enfronta a una nova revelació: vol que tothom li digui Elio.