ARRIBARÀS I SERÀ DE NIT

¿Quines eines tenim per a gestionar un dol? ¿Podem emprar les noves tecnologies perquè aquest dolor s'alleugeri? ¿És ètic fer-ho? ¿Fins a quin punt la nostra existència es basa en un seguit d'informació que només cal descodificar? Som la primera generació amb petjada digital. Allò que ens agrada i allò que detestem, els llocs on trepitgem, allò que contrau la nostra retina perquè ens interessa ens configura com una base de dades que repeteix patrons. Gràcies a això, les nostres experiències prenen un nou sentit. Si canvia la forma de relacionar-nos canvien els records, canvien les relacions afectives, canviem nosaltres i canvia el món. ¿I la mort? ¿I el darrer llindar que separa l'existència de la no-existència? ¿Estem capacitat per assumir els esvorancs d'una realitat virtual? Al capdavall, la pregunta de la mort ens transporta a un dilema que ja va néixer al segle XX i que ara ens obre un ventall infinit, ¿què és humà? ¿I quins són els límits d'allò que anomenem humà?