Us explico un secret...
Jo no hauria d’haver sortit a escena avui. Ni avui, ni ahir, ni mai més... Fa uns anys, després de patir un atac d’epilèpsia, em vaig jurar a mi mateix:
“¡Bé, prou! Em desvinculo del món de l’espectacle...!”
I així he passat diversos anys, ben atrapat al meu còmode matalàs de làtex, amb el meu insaciable cuc al forn televisiu, i amb la cridanera programació de fons, xafardejant per les seves diferents plataformes. Fins que una matinada, narcotitzat pel encantador joc de mans de l’odalisca horoscopera Esperanza Gracia i a punt de comprar qualsevol absurditat de la temptadora teletienda, em vaig dir:
“¡Bé, prou! Posa’t les piles, maricó d’Espanya! No veus que hi ha gent que encara et re-vol?”
I em vaig posar immediatament mans a l’obra...
En aquest PREGUNTAMELÓN, em mantinc ferm en les meves tretze.
Sí, jutgeu-me, en aquesta ocasió em dedico a l’actualitat més rabiosament salsera i ho explico amb la traca i la matraca del Millán de Martes y 13, més ganxo i més divertit, aquell que el públic espera veure, acompanyat per un presentador-periodista, que coordinarà la quantitat de xafarderies i anècdotes de la meva trajectòria professional que, al cap i a la fi, és el que gairebé sempre es demana i es vol escoltar.
Sí, estimats amics, no em fa por ser el meu propi biògraf en viu i en directe i, si voleu, tinc previst sortir de l’armari i alimentar el morbo que això us pugui generar. Tinc anècdotes tan increïbles al respecte, que seria una pena que el públic no les gaudís, o les gaudís, com jo les vaig gaudir...
Ah, per si algú té algun dubte, i em refereixo a aquest sector del públic que es creu en possessió de la veritat, (pobres crítics), que estic encantat de ser el de l’empanadilla de Móstoles, o el de la croqueta d’Alcorcón, com em van dir un cop.
Així que...
¡Visca l’Encanna, que va omplir la meva vida de confort!
A partir d’aquest moment... juro dir la veritat i tota la veritat, encara que tota la veritat us sembli mentida.
Petons als contramusclos.
Millán Salcedo.