EXPULSIÓ

Un matrimoni va trobar un ocell malferit al costat d’un camp de blat. Van decidir cuidar-lo i alimentar-lo com si fos el seu fill. Allà mateix, al costat del camp de blat, van construir una casa que, amb els anys, es convertiria en la casa de l’estiu de la família. Després d’adoptar aquell ocell, van arribar un fill i una filla més. La dona del matrimoni va morir després d’una llarga malaltia. Uns mesos després, el seu marit va anar al bosc i va desaparèixer. Aquesta història comença, aproximadament, un any després de la mort d’aquest matrimoni amb una reunió familiar.

Els tres germans (dues germanes i un germà) es reuneixen a la casa familiar on han passat els estius des de petits. Entre altres coses, han de decidir què fan amb la casa, la segueixen utilitzant com a casa d’estiu? La venen? La lloguen?

El germà ha arribat amb la seva filla adolescent, que ha estat expulsada d’un partit de futbol per fer una entrada molt violenta. La noia acabarà posant de manifest les contradiccions dels adults, que per una banda critiquen la sensació d’asfíxia social que es viu a la ciutat, i per altra sembla que contribueixen a perpetuar-la.

Pau Miró, amb la seva escriptura naturalista, intimista i poètica, que juga amb el detall del més concret i amb el que no es diu perquè no hi ha paraules, fa pensar en un Txékhov català i contemporani.