LA GRAMÁTICA
Una sàtira que homenatja la nostra relació amb el llegat que, segons Lázaro Carreter, constitueix el nostre patrimoni més sòlid: la llengua.
FITXA ARTÍSTICA
Autoria i direcció: Ernesto Caballero
Intèrprets
María Adánez-Sujeto
José Troncoso-Terapeuta
Escenografia: Víctor Longás
Il·luminació: Karla Belvis-Insuel
Espai sonor: Ernesto Caballero i Pablo Quijano
Vestuariicaracterització: Anna Tusell
Direcció de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Rafael Romero de Ávila
Direcció tècnica: Moisés Cuenca
Coordinació tècnica: Jordi Farràs
Responsable tècnic: Andy Duffill
Ajudantia de direcció: Pablo Quijano
Regidoria: Vanesa Tejero
Caps tècnics del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez
Construcció de l’escenografia: Scnik Móvil
Màrqueting i comunicació: Teatre Romea
Reportatge fotogràfic: Nani Gutiérrez
Dissenyd’imatge: Hawork
Agraïments: Luis Luque
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya-ICEC Institut Català de les EmpresesCulturals iUnió Europea(Fons Europeu Next Generation; Plan de Recuperación,Transformación y Resiliencia), Next Generation Catalunya.
Distribució: Carme Tierz (carmetierz@focus.cat)
És una producció de Focus
Imaginem que un bon dia, de manera accidental, una dona convencional es convertís dela nit al dia en una erudita consumada de la llengua i la gramàtica. Com canviaria la sevavida aquestacircumstància? ¿Veuria, com se sol dir, eixamplats els seus horitzonspersonals i professionals o, per contra, aquestes noves destreses lipreocuparien lamarginació del seu entorn?Imaginem, alhora, un prestigiós neurocientífic disposat a sotmetre la dona a un intensiuprocés de desprogramació lingüística en sentit oposat al dut a terme pel doctor Higginssobre la florista Liza Doolitle a la cèlebre obra Pigmalió, de Bernard Shaw. En aquest casno es tractaria de refinar verbalment el personatge, sinó, inversament, de tornar-lo alseu estat primari de limitació expressiva per evitar-li, d'aquesta manera, els trastornsd'inadaptació social originats després del seu inapropiataccident.
