ESTO NO ES JAMAICA

Aquesta història passa al Prat, però podria succeir a qualsevol extraradi del món. Perquè les històries locals poden ser universals.

Retalls de la vida quotidiana d’un grup de persones que, amb la promesa d’una feina fixa i somiant amb un futur millor, arriben a un poble que no és el seu. I aprenen a conviure amb una platja on no es poden banyar, amb la pudor que desprenen les seves fàbriques i a tenir converses mentre els avions sobrevolen els seus caps. I arrelen. Els agrada fer barbacoes a la pineda de l’autovia, anar a collir musclos i ajudar-se entre veïns. Aquest lloc ja el senten com a propi. És el seu paradís particular.

La història de l’Antonio, la Rocío, en Joaquín, la Chusa i la Montserrat podria ser també la dels teus pares.

Aquest lloc on els seus pares van arribar per prosperar és el seu poble. Ells han nascut aquí. Són d’aquí. I això els ha pesat durant molt de temps, amagaven els seus orígens i somiaven en viure a la ciutat veïna. Però han crescut i l’han vist prosperar. Fa anys que les fàbriques han tancat, la platja té l’aigua transparent i ja ni s’immuten quan els avions sobrevolen els seus caps. Ara s’enorgulleixen de pertànyer a aquest lloc. Saben que aquesta és la seva essència. I d’aquí ja no els mou ningú. O potser sí, perquè s’està posant de moda.

La història del Toni, l’Stefi, en Dani, la Laura i la Maite podria ser també la teva.

Perquè les històries locals poden ser universals.