EL CLAM DEL BUIT

El clam del buit és un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suïcidar-se des de la teulada del seu edifici.

Els dos s'enfronten des del sisè pis dels respectius apartaments parisencs, separats pel carrer i pel buit. És migdia i fa un sol radiant. No s’ho esperava, evidentment, tot i que la dona sembla esperar l’inesperat des de fa anys. I és en aquest instant suspès, al límit del precipici urbà, que ha de crear un vincle per calmar l’home i retenir-lo mentre no arriben els bombers.

D’entrada, li parla amb torpesa, però a poc a poc, a mesura que el seu discurs avança, alguna cosa misteriosa sembla calmar l’home i immobilitzar-lo. És gràcies a l’altre que potser trobarà un camí cap a ella mateixa fins ara impensable. És també gràcies a l’altre que tindrà la possibilitat de reparar un moment oblidat del seu passat que, encarnat sobtadament per aquest home al límit de la desesperació, emergeix de nou com un present. Una nova esperança per a tots dos.