LA TRENA
FITXA ARTÍSTICA
De: Laetitia Colombani
Traducció i dramatúrgia: Cristina Genebat i Marta Marco
Direcció: Clara Segura
Amb Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina, Clara Segura Crespo
Veu Pietro Lanfredi: Lluís Marco
Vestuari: Marian Coromina
Il·luminació i espai: CUBE.SL
So: Damien Bazin
Vídeo: FRAU. recerques visuals
Moviment i coreografies: Vero Cendoya
Caracterització: Clàudia Abbad
Producció, direcció tècnica i comunicació: La Perla 29
Ajudanta de direcció: Montse Vellvehí
Assistenta de direcció: Irene Ferré
Regidor: Raúl G. Duarte
Sastreria: Claudia Fascio i Època Barcelona
Tècnics funcions: Quim Nuevo i Roger Giménez
Tècnics muntatge: Fer Acosta, Marco Ruggero
Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz
Coordinació tècnica: Arnau Planchart
Construcció d’escenografia: Jorba-Miró Estudi-taller d’escenografia i Martí Doy
Màrqueting i comunicació: Focus
Fotografia espectacle: David Ruano
Clip espectacle: David Andreu
Disseny gràfic cartell: Pau Masaló
Fotografia cartell: Noemí Elias Bascuñana
Aplicacions gràfiques: Santi&Kco
Una idea de Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura i La Perla 29
Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que és essencial per elles. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.
“A les que estimen, crien, esperen,
cauen mil vegades i es tornen a aixecar.
Que es dobleguen però no sucumbeixen.
Conec les seves lluites,
comparteixo les seves llàgrimes i les seves alegries.
Cadascuna d’elles és una mica jo.”
Laetitia Colombani
